dijous, 3 de febrer del 2011

Shhhh silenci!

Centenars de milers de paraules revolotejen al cap com bocinets de confetti, milers de centenars d'imatges es filtren com flashos fugaços, desenes de milions d'idees s'escapen i es persegueixen les unes a les altes, i milers i milions d'emocions tenyenixen cada instant.

Intensitat.

Hi ha dies que es viuen amb intensitat.

Avui no ha estat un d'aquests dies. Avui ha estat un dia senzill, una dutxa tranquila ben d'hora, a temps per agafar el tren semi-directe de les 7.40, una passejada gèlida entre arbres, nens que parlen francès, avançant a pas més ràpid que els cotxes que peregrinen per la ciutat de bon matí, i finalment... un munt de gent esperant, gent àvida d'aprendre, de contribuir, frissant per aportar un trosset del seu pensament i el seu cor.
Avui ha estat divertit. Una dinàmica d'innovació. Aproximacions diferents a problemes de sempre. 12 persones pensant juntes, generant idees, retroalimentant-se. Han fet teatre, han cridat, han rigut, han reflexionat, i s'han emocionat. Jo era només una guia, una facilitadora, una sherpa.

Avui he marxat satisfeta, d'haver ajudat a construir el futur. Potser el futur de molta gent,... si una papallona revolotejant pot provocar un huracà a centenars de milers de kilometres, per què haurien de ser menys un grapat d'idees¿?

Avui es construeix el demà. Alguns el construeixen, d'altres critiquen als uns, uns altres destrueixen, i aquells de més enllà simlement no fan res. M'apunto al primer grup.

A capdavall potser no ha estat un dia intens cap endins, però sí un dia intens cap enfora, en aquesta ment colectiva.

I ara, que la nit ja torna, he pensat que m'agrada ser sherpa, m'agraden els sherpes.



Nanit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada