dimecres, 20 de gener del 2021

Feudalisme 2.0

Fa uns dies un parell d'amics de la infància em feien reflexionar sobre la societat i el sistema vigent.

Estàvem d'acord que no és massa diferent que el feudalisme, amb un rei i tot de senyors feudals fent i desfent a voluntat, acumulant riquesa i poder, gestionant amb poc altruisme els recursos que generava el poble. Un poble llavors incult, que subsistia en condicions de semipobresa a canvi d'una certa seguretat.

I pensàvem què haviem après d'encà de llavors, i vèiem que no massa, però amb algunes llums d'esperança. Seguim tenint un rei, tot i que cada cop més qüestionat per altres forces, posat en ocasions contra les cordes o exiliat.

I definitivament seguim tenint una mafieta de "senyors feudals" moderns,polítics, empresaris, jutges, i encara un debilitat poder religiós, que s'intercanvien influències i favors, que es col.loquen en llocs de responsabilitat i teixeixen xarxes de col.laboració il.lícita, enriquint-se sovint a costa el poble, que avui definitivament ha aconseguit millores, però en molts casos seguiex vivint en una semi-pobresa.


Avui però tenim alguns elements per l'esperança, hi ha accés a l'educació i la cultura, hi ha un cert estar del benestar, la majoria podem menjar a diari, dormir en un llit decent, podem rebre assistència mèdica si ens posem (molt) malalts, o gaudir d'una infàcina lliure de treballs extenuants.

Conjecturàvem sobre quin posicionament tindriem en aquella societat. Mestres, científics,...i jo em veia com una assessora... i de sobte vaig pensar que no, que en realitat a l'època feudal probablement seria la dona del ferrer del poble.

Potser estirant llarg seria la dona del ferrer del poble, que després d'una joventut desordenada havia assentat el cap i ara es dedicava a fer de "dona de companyia" d'alguna dama, ajudant-la a manegar-se en la marea de traïcions i intrigues que es couen en l'imaginari de la cort.

I és que hem millorat també en que la meitat de la humanitat s'ha pogut significar per si mateixa. I alhora queda camí per recórrer, perque a vegades els seus digustos porta deixar de ser la "dona del ferrer". Que som molt moderns fins que deixem de ser-ho.

El millor és que hem guanyat el dret tots plegats de ser pensadors lliures, això si escollim ser-ho, perque la llibertat de pensament és difícil de manegar, ens col.loca en una posició d'auto-responsabilitat i acció versus la queixa i l'abandonament a un destí que em porta sense que hi pugui fer res.

I ben mirat, segurament si hagués parlat així a l'època feudal el més probable és que ja estigués cremada. Reflexions de diumenge que ara són reflexions que caben en els llargs dies de confinament.

A seguir flotant, bombolles.

dijous, 9 de novembre del 2017

Mussoleta

Quan va arribar semblava un mussolet. Una boleta suau i toveta embolicada de sexonets i amb dos ulls tan oberts que podies veure-hi l'iris sencer envoltat d'un blanc nuvi.

I així va estar pràcticament sempre durant les properes setmanes. Copsant el món amb aquells petits ulls rodons i astorats.

Dos mesos després encara ho fa, només si sent un cop fort, o un soroll estrident, quan la fem "volar" fent l'avió o quan fa un rotet d'aquells que fan història.

I m'adono que els primers dies devien ser un continuu de sorolls incomprensibles, imatges que dins la qüotidianitat li semblaven estridents,  i de sentiments d'estupefacció. 

Imagineu una sensació tan intesa com per dur els ulls com plats durant hores? Arribar al món deu ser com estar en un Dragon Kahn permanentment.

La nostra "ninoneta", com m'agrada dir-li a cau d'orella ja ha superat la fase 0 pero li queda tot un món per descobrir.

I em fa extremadament feliç saber que té l'oportunitat de fer-ho en una família que l'estima. Que l'estima molt!

Aquesta setmana ha passat de mirar obsessivament els llums a interessar-se pels colors. No ha perdut la mirada interessada que esperi la acompanyi molt de temps.

L'únic que li diria és que no cal que examini amb tanta delicadesa cara raconet de la cara de la mama. Una ja no té 20 anys, i aquest escrutini fa una mica de basarda :)


Benvinguda a casa, petita.