divendres, 29 d’abril de 2016


Hola àvia

 

Avui tots els teus nets ens hem reunit per dir-te adeu. Al final en lloc de paraules hem començat a recordar el milió de coses que ens fan pensar en tu;

Els moments que vam viure a les Pedris  on ja de ben petits ens vam adonar de la grandissima dona que erets. Quan anavem a buscar pinyons, bolets, mores i molsa pel pesebre més gran que poguéssim fer. Fins i tot la guineu et respectava i eres la única a la que deixava acostarse.

 

Hem fet gana, recordant aquells berenars de pa torrat a la llar de foc, amb vi i sucre. Però això si a una hora prudencial, perque passades les 7 “sino no soparas”. I quins sopars, i es que sempre has estat una cuienera de bandera; sopes, vedella del vinyals, ous al niu, i com no, els canelons de sant esteve, on sempre ens hem reunit tots entre versos del més petits i quintos dels més grans.

 

Com a pal de paller de la nostra familia, sEmpre t’ha agradat que hi fossim tots, fills, néts i besnet, al teu voltant, uninit-nos a tots i fent pinya. Com els estius a roses, que sempre baixaves a fer el bany  diari, fos com fos, això sí, sempre ben maquillada i arreglada.

 

Ets simplement l’àvia, a la que no podiem oblidarnos de fer-te un peto ni abans de treure’ns la jaqueta, la que rondinava si ens acostavem corrent a les seves cames. La que ens canviava els bolquers dient “de qui és aqeust tipillo??” i després ens ruixava amb 1916.

I quan ja érem més grans no podien faltar les películes de westerns i bofetades i mastegots, els diumenges a la tarda.

Tots els teus consells, per fer-nos recordar el que és realment important, la familia i els que estimem.

Estem tristos perque has marxat, però com que t’estimem ens sentim alhora alleujats sabent que després de 25 anys estàs de nou amb el teu estimat Tipeps, el papa, l’avi Josep. Sabem que des d’allà dalt ens cuidareu a tots.

Això no és un comiat perque sempre et tindrem present, així que simplement et diem tots junts, el que li deies al teu besnet, petonets, petonets.

 

T’estimem, àvia.

dimarts, 5 d’abril de 2016

Shit happens

Diuen els anglosaxons "Shit Happens", quan simplement la vida et fa entrebancar amb una caca.
Els catalans, sempre gent d'"altes mires" diem, en canvi, allò de "De vegades els ocells fan cagarades".

M'agrada pensar que és així. Més que pensar en la sort o el destí.

La desea fortuna ja fa temps que va passar de moda, i simplement no hi crec massa en el destí.

Crec en altres coses, com l'amistat, l'amor, crec en les bombolles quan pugen després de capbussar-te des d'una roca, i t'acaricien la pell, crec en les coses que jo vull, com que tots tenim un àngel de la guarda. Per sort encara no ens poden limitar què creiem i com.

Hi ha una altra dita que també m'agrada, "qui té un amic, té un tresor". 

I certament no canviaria els meus amics per què em toqués el Euromillones. I això ho dic de debò.

(es fa extrany però és cert)

I amb aquesta petita declaració d'amor fraternal marxo a dormir, amics, no feu treballar tant als vostres àngels, que els tenim esgotats, i bona niiit.

Muacks,
Rosa