Una bolera, un lloc curiós.
Hi ha tot de petits objectes o pins aliniats formant una piràmide horitzontal... a cada pista grups de gent esperen pacientment en banquets de plàstic semicirculars a que els toqui... a que els toqui agafar una bola terriblement pesada, en la que s'hi han d'entaforar 3 dits, si els ditets son prims pots agafar una bola més lleugera, si els dits són més amples cal agafar-ne una de mes grossa.
Cada pista és un món, una família, un grup d'amics, una parella nerviosa a la primera cita...
El que pocs deuen pensar és que 3500 anys avans de crist, a egipte, hi havia gent que ja competien amb una pilota i aquells mateixos pins. aleshores no hi havia panells electrònics que indiquessin els resultats, ni aquestes màquines curioses que recoloquen els bolos. No, hi havia nois, que corrien, colocaven i tornaven al seu lloc. I a cada pista hi havia gent molt poderosa, reis i nobles, faraons, emperadors... el joc dels reis, en deien...
Em pregunto si ara els que hi anem a jugar hem sentit el privilegi que suposa. El privilegi que avans sentien tan pocs.
I em pregunto també, si algunes de les coses que valorem son realment tan importants... prefereixo el privilegi de passar acompanyada un diumenge al matí del mes de juny.
Floating Bubbles.