Adéu - Good Bye

Batecs ràpids, nostàlgia i la reconfortant sensació que has fet el que havies de fer.

Com era allò ¿? Viu el suprem en el present i el conflicte desapareixerà.

Viu aquí i ara. Tantes línies del temps que he ajudat a fer i desfer... i aquella la recordo amb una emoció diferent. Aquell dia desitjava que m'hi veiessis a mi, en aquella plaça del poble, d'aquí molts anys, mentre feies petar la xerrada a la fresca. Desitjava ser amb tu, quan deies que t'ho havies passat tan bé en aquesta vida. Però no, era un amic teu, i jo només et vaig acompanyar uns instants. grocs.

Les línies que jo vaig evocar eren  plenes de retalls de tardes passejant per Barcelona sense rumb. Abraçats en un piset de Gràcia o el Raval el vespres freds d'hivern, eren dies robats a l'estiu, d'amagat, entre les ombres del bosc i el soroll de la font. Vesprades veient com la llum marxa, araulits sota una tovallola a la platja, moments davant el foc.

Eren línies intermitents, sense un destí, com la llum dels estels, tan brillant pero alhora incerta. Com un estel fugaç, que t'extasia de bellesa i ilusió, uns segons. I es fon en la negra nit.

I vaig fer el que calia, esperar, deixar espai, i veure més enllà de la poesia, el romanticisme, l'amor...i vas dir qeu no podia ser. I jo ho vaig respectar. això és tot.

Si haguéssim estat més valents, més forts, més convençuts, si hagués estat diferent,... no hauria estat com va ser. Vas ser el meu poeta, tot i que no sabies poesia, vas ser el meu músic, tot i que mai et vaig sentir tocar, vas ser el meu amor etern, tot i que només vam estar junts poques hores, vas ser... ideal.

Gràcies. T'estimaré sempre en el meu record. Adéu.

Shhhh silenci!

Centenars de milers de paraules revolotejen al cap com bocinets de confetti, milers de centenars d'imatges es filtren com flashos fugaços, desenes de milions d'idees s'escapen i es persegueixen les unes a les altes, i milers i milions d'emocions tenyenixen cada instant.

Intensitat.

Hi ha dies que es viuen amb intensitat.

Avui no ha estat un d'aquests dies. Avui ha estat un dia senzill, una dutxa tranquila ben d'hora, a temps per agafar el tren semi-directe de les 7.40, una passejada gèlida entre arbres, nens que parlen francès, avançant a pas més ràpid que els cotxes que peregrinen per la ciutat de bon matí, i finalment... un munt de gent esperant, gent àvida d'aprendre, de contribuir, frissant per aportar un trosset del seu pensament i el seu cor.
Avui ha estat divertit. Una dinàmica d'innovació. Aproximacions diferents a problemes de sempre. 12 persones pensant juntes, generant idees, retroalimentant-se. Han fet teatre, han cridat, han rigut, han reflexionat, i s'han emocionat. Jo era només una guia, una facilitadora, una sherpa.

Avui he marxat satisfeta, d'haver ajudat a construir el futur. Potser el futur de molta gent,... si una papallona revolotejant pot provocar un huracà a centenars de milers de kilometres, per què haurien de ser menys un grapat d'idees¿?

Avui es construeix el demà. Alguns el construeixen, d'altres critiquen als uns, uns altres destrueixen, i aquells de més enllà simlement no fan res. M'apunto al primer grup.

A capdavall potser no ha estat un dia intens cap endins, però sí un dia intens cap enfora, en aquesta ment colectiva.

I ara, que la nit ja torna, he pensat que m'agrada ser sherpa, m'agraden els sherpes.

Nanit