Adéu - Good Bye

Batecs ràpids, nostàlgia i la reconfortant sensació que has fet el que havies de fer.

Com era allò ¿? Viu el suprem en el present i el conflicte desapareixerà.

Viu aquí i ara. Tantes línies del temps que he ajudat a fer i desfer... i aquella la recordo amb una emoció diferent. Aquell dia desitjava que m'hi veiessis a mi, en aquella plaça del poble, d'aquí molts anys, mentre feies petar la xerrada a la fresca. Desitjava ser amb tu, quan deies que t'ho havies passat tan bé en aquesta vida. Però no, era un amic teu, i jo només et vaig acompanyar uns instants. grocs.

Les línies que jo vaig evocar eren  plenes de retalls de tardes passejant per Barcelona sense rumb. Abraçats en un piset de Gràcia o el Raval el vespres freds d'hivern, eren dies robats a l'estiu, d'amagat, entre les ombres del bosc i el soroll de la font. Vesprades veient com la llum marxa, araulits sota una tovallola a la platja, moments davant el foc.

Eren línies intermitents, sense un destí, com la llum dels estels, tan brillant pero alhora incerta. Com un estel fugaç, que t'extasia de bellesa i ilusió, uns segons. I es fon en la negra nit.

I vaig fer el que calia, esperar, deixar espai, i veure més enllà de la poesia, el romanticisme, l'amor...i vas dir qeu no podia ser. I jo ho vaig respectar. això és tot.

Si haguéssim estat més valents, més forts, més convençuts, si hagués estat diferent,... no hauria estat com va ser. Vas ser el meu poeta, tot i que no sabies poesia, vas ser el meu músic, tot i que mai et vaig sentir tocar, vas ser el meu amor etern, tot i que només vam estar junts poques hores, vas ser... ideal.

Gràcies. T'estimaré sempre en el meu record. Adéu.