Notes al marge d'una agenda

A vegades tornen al record o a les teves mans coses qeu feia segles que havies oblidat.
Coses importants, que s'havien perdut entre la marea, entre les escumes i les ones i les calmes que et porta la vida.

Per ella era un dia qualsevol, mentre estava asseguda a classe, entre les explicacions de la profe, les mirades amb el company de pupitre i les estones en que s'hipnotitzava fascinada per les partícules de pols que ballaven amb la fosforescència de la llum que s'escolava per les escletxes de la finestra,...

Allà, en aquell moment va agafar l'agenda i va escriure:

M'agrada molt parlar amb la gent, entendre què els passa pel cap, xerrar, discutir, conversar, riure amb ells. Parlar és el que més m'agrada en el món.

Tenia 13 anys, just es va convertir en una dona en tota "regla", plena d'innocència i amb tot per descobrir i aquella revelació li va semblar significativa, i va arribar a casa i la va llegir contenta als seus pares. I li van dir que estava molt bé. I va passar la pàgina de l'agenda l'endemà i va seguir apuntant els deures, i els dies dels exàmens, i els somnis i esperances que tenia.

Ara amb 31 anys, just quan es sent per primera vegada una dona en tots els sentits, s'adona que ha dedicat els últims 10 anys de la seva vida a treballar amb persones, a entendre què els passa pel cap, xerrant, discutint i conversant. I rient amb ells, i plorant també a vegades, i ajudant i sent ajudada.

I se'n recorda del primer noi que realment li va agradar amb 13 anys, era força lleig, amb un nas gran i uns ulls agripauats. Però va parlar amb ella tornant d'una excursió a la muntanya i van riure i connectar tant que va sentir que hi volia estar per sempre. I la seva millor amiga li va dir que no li podia dir això l'endemà, que era precipitar-se. I no li va dir res, i li va agradar els seguents 2 anys. Parlar amb ell va ser únic.

I ara amb 31 ha recordat de nou aquella nena. I no hi ha dubte, cap dubte, que hi ha una persona amb qui sento que connecta tant que hi voldria estar per sempre. I la meva millor amiga em diu que no li puc dir, que seria una bojeria. I porto 6 anys pensant-hi i no sé si li diré res. Parlar amb ell és el que més m'agrada en el món.

Bona nit bubbles.
Rosa

Adéu - Good Bye

Batecs ràpids, nostàlgia i la reconfortant sensació que has fet el que havies de fer.

Com era allò ¿? Viu el suprem en el present i el conflicte desapareixerà.

Viu aquí i ara. Tantes línies del temps que he ajudat a fer i desfer... i aquella la recordo amb una emoció diferent. Aquell dia desitjava que m'hi veiessis a mi, en aquella plaça del poble, d'aquí molts anys, mentre feies petar la xerrada a la fresca. Desitjava ser amb tu, quan deies que t'ho havies passat tan bé en aquesta vida. Però no, era un amic teu, i jo només et vaig acompanyar uns instants. grocs.

Les línies que jo vaig evocar eren  plenes de retalls de tardes passejant per Barcelona sense rumb. Abraçats en un piset de Gràcia o el Raval el vespres freds d'hivern, eren dies robats a l'estiu, d'amagat, entre les ombres del bosc i el soroll de la font. Vesprades veient com la llum marxa, araulits sota una tovallola a la platja, moments davant el foc.

Eren línies intermitents, sense un destí, com la llum dels estels, tan brillant pero alhora incerta. Com un estel fugaç, que t'extasia de bellesa i ilusió, uns segons. I es fon en la negra nit.

I vaig fer el que calia, esperar, deixar espai, i veure més enllà de la poesia, el romanticisme, l'amor...i vas dir qeu no podia ser. I jo ho vaig respectar. això és tot.

Si haguéssim estat més valents, més forts, més convençuts, si hagués estat diferent,... no hauria estat com va ser. Vas ser el meu poeta, tot i que no sabies poesia, vas ser el meu músic, tot i que mai et vaig sentir tocar, vas ser el meu amor etern, tot i que només vam estar junts poques hores, vas ser... ideal.

Gràcies. T'estimaré sempre en el meu record. Adéu.

23 raons per recordarte

23 raons per recordar-te en un mes de novembre amb un especial dia 23:

1. descobrir un xiclet a la butxaca
2. una cançó rara inventada a la guitarra
3. gomina sense gomina
4. un bany calent
5. una foto de la laia en el seu aniversari
6. una melodia nova a myspace
7. la lluna plena
8. una coseta sempre al bolso
9. rellegir la meva llibreta
10. veure passar la sarfa
11. passar el cap d'any prop teu
12. el secreto
13. netejar les pomes avans de menjar-les
14. no convidar a ningú si vaig al super
15. el fred dels llençols
16. la Mar citant a crishnamurti al meu facebook
17. el montcau
18. mirar mil cops el mòbil
19. veure't si tanco els ulls
20. la valentia
21. l'esperança
22. el teu t'estimo per tota l'eternitat

caminets de flames al cap em fan pensar en tu

23. una reflexió compartida:  Llàstima que sigui tan mal partit per tu, perque sino, t'ho donaria tot.

Genolls Rascats

Hoy sólo me he conseguido animar con la canción de Jason Mraz y James Morrison... esa que dice;

If it’s a broken part replace it

If it’s a broken arm embrace it

If it’s a broken heart ...then face it,

and Hold your own,

Know your name,

Go your own way.

And everything will be fine, ...everything will be fine :)

Y me la he puesto en bucle en el tren y me he sentido un poco mejor.

Es como en verano, cuando estás en el patio de tu abuela, debajo de la higuera, y coges una. Y está riquísima, tan dulce, y tan sabrosa. Es difícil imaginar un sabor que llene tanto los sentidos. Y luego coges otra y otra...  y otra. Pero las siguientes están más arriba, y te estiras para llegar. Y sigues comiendo. Llega un punto donde sabes que tienes que parar, porque ya no llegas, y tienes la tripa llena, pero sabes que los otros higos, tal vez los más dulces, siguen ahí, mirándote entre las hojas y los rayitos de luz.

Te tumbas apoyada en el tronco y observas, e imaginas... Que te gustan mucho. Que te hacen sentir sabores increíbles. Y sabes también que llegados a este punto no te convienen pero decides subir a una rama y encaramarte para conseguir unos pocos más. Es una higuera tan alta, tan fuerte, tan generosa. Y subes y subes y comes. Y de pronto la rama cede y te caes.

Y te despiertas en el suelo, entre las hojas, con el pelo revuelto, la tripa hinchada, las rodillas rascadas. Satisfecha pero dolorida. Y te das cuenta que tal vez no supiste parar a tiempo, que tal vez deberías haber subido a una rama más fuerte, o tal vez que hay que buscar una higuera más bajita. Sea lo que sea se te han teñido los labios de rojo para una buena temporada.

El cel

ufff, he tornat de la platja, amb el cap i el cor plè de poesies i abraçades, hem fet el sopar, hem passat la tarda a una font al mig del bosc, m'ha portat a sentir l'olor del mar, m'ha ensenyat la seva música, hem parlat de filosofia, d'art, dels amics, de la vida i de la pluja...mai havia connectat tan intesament amb algú... i li he pogut obrir el meu cor del tot, hem fet l'amor...hem rigut molt i hem plorat també. tan tendre, tan valent, tan únic. i ara ja m'he despertat. no he trobat l'home dels meus somnis. es un noi. Mai més coneixeré algú com l'Alex. pero avui 10/10/10 comença una vida nova perque ahir em vaig morir i vaig anar al cel.