Màscares

Una màscara. Tots en portem alguna, alguna vegada. Màscares somrients, d'altres d'innocència, màscares de joia... també de preocupació, d'escolta, d'amor.
Unes són fàcils de portar, s'enganxen a la pell com un tel mullat, i gairebé no pots sentir si les portes o no, es fonen amb tu. D'altres es fan feixugues, un tròs de guix mal format, que et comprimeix el rostre, et pica, et rasca i t'ofega.

Tan útils i tan limitants. Tan alliberadores i tan esclavitzants.

Amb els anys he descobert que em sento bé amb qui no he de dur màscares. em sento bé si puc lluïr la pell, mostrar les meves piguetes capricioses, aquell solc a les galtes, una arrugueta quan els meus ulls riuen, les dents de conillet, i els cabells arremolinats sobre la cara.

TAmbé he descobert que odio algunes màscares de la resta de la gent. les de la prepotència i la superioritat supèrflua. i admiro l'autenticitat, jeje, tot i que a vegades sigui una màscara...

vull ser jo, variable, llesta, pallassa, transparent, generosa i responsable, innocent i treballadora, empàtica i hipersensible. l'únic uqe vull portar a la cara és el protector solar. com a molt.

Feu volar les màscares. deixeu que el vent us porti...

fem del teatre un art als escenaris.

. . .

Floatting Bubbles

http://www.youtube.com/watch?v=Bm5iA4Zupek