Un antic company Valencià em deia que el cotxe era la banda sonora de la seva vida... cada dia anava i tornava de la feina conduint a través dels camps de Lleida, amb el motor a 150, el cor a 90 i els decibels a 100,... "sin música no es lo mismo"...
Què passa en realitat, ..¿la música es barreja amb les nostres ones mentals? ...
Hi ha cançons que ténen un moment i moments impossibles sense una cançó.
Cançons que son com petites marques en el nostre llibre, que ens fan trobar depressa una pàgina, un episodi, una persona, un record...
I avui comparteixo 1 "bookmark", un dels mil.lers;
Ne-yo. Bc of you, Mad, So sick...
Aquest és un moment tornant del nord. Quan el sol es pon pel retrovisor deixa un aura de cels roses i violetes, el vent és càlid i intens, les imatges passen ràpides i borroses tenyides d'espurnes de llum, i només es queda quiet el silenci. Puc recordar els batecs dels cors, la veu d'improvist seguint el pols de la melodia, ... sense més, l'emoció que es desborda.
No sé com funciona, però amb la música el temps i l'espai son ...mutables, flexibles.
També diuen que si ho comparteixes ja estàs ready per deixar-ho anar, i així em sento jo. Bon viatge, endavant i enrera és clar!
SFB
Gracies per l'spoty :)
dissabte, 27 de març del 2010
Red Sea
Algunes hores per marxar i estar navegant pel Mar Roig.
Potser algú inquiet es preguntarà per què es diu mar Roig, si les seves aigues son cristal.lines i turqueses? Es diu que va ser perque una de les algues que poblaven les superficies marines era ben vermella i a l'antiguitat es va extendre i extendre fins donar una aparença tintada a l'aigua. Tintada i m'imagino que un pèl sinistra.
Més tard l'ecosistema es va regular de nou, i la llum va tornar a filtrar-se cap els fons marins sense impediments.
De totes maneres el nom ha perviscut el pas del temps i els canvis.
Probablement els egipcis de l'època van creure que era un càstig diví, una de les 7 plagues... un xoc prou important per ser recordat fins avui.
Un mar roig ben blau...
I així, de la mateixa manera, nosaltres també som "advocats" tot i que ens sentim més aviat mestres, o som "terrassencs", tot i que fa anys que vivim a Irlanda, potser som "casats" tot i actuem més com solters, o potser som "pares" i en el fons, secretament, sabem que som encara com nens.
Ens agrada posar etiquetes, noms, que ens identifiquen i ens serveixen de referència, i no sempre sabem fer-los evolucionar amb nosaltres.
Per tant proposo fermament que el Mar Roig es digui Mar Turquesa.
(em sona definitivament millor i s'ajusta més a la realitat!)
SFB
Potser algú inquiet es preguntarà per què es diu mar Roig, si les seves aigues son cristal.lines i turqueses? Es diu que va ser perque una de les algues que poblaven les superficies marines era ben vermella i a l'antiguitat es va extendre i extendre fins donar una aparença tintada a l'aigua. Tintada i m'imagino que un pèl sinistra.
Més tard l'ecosistema es va regular de nou, i la llum va tornar a filtrar-se cap els fons marins sense impediments.
De totes maneres el nom ha perviscut el pas del temps i els canvis.
Probablement els egipcis de l'època van creure que era un càstig diví, una de les 7 plagues... un xoc prou important per ser recordat fins avui.
Un mar roig ben blau...
I així, de la mateixa manera, nosaltres també som "advocats" tot i que ens sentim més aviat mestres, o som "terrassencs", tot i que fa anys que vivim a Irlanda, potser som "casats" tot i actuem més com solters, o potser som "pares" i en el fons, secretament, sabem que som encara com nens.
Ens agrada posar etiquetes, noms, que ens identifiquen i ens serveixen de referència, i no sempre sabem fer-los evolucionar amb nosaltres.
Per tant proposo fermament que el Mar Roig es digui Mar Turquesa.
(em sona definitivament millor i s'ajusta més a la realitat!)
SFB
Up Here
Sovint encara em resulta sorprenent com les persones que ens envolten ens modifiquen, ens impulsen o ens frenenen, ens fan crèixer, ens omplen o buiden.
I per això vull que aquest blog parli de mil.lers de bombolles, de bombolletes d'aire que tot ascendint a la superfície juguen amb la corrent i la gravetat, topen, s'uneixen, es desvien, s'arremolinen i juguen fins que es fonen amb l'atmòsfera.
És un blog per les bombolles que he trobat durant asquests anys i les que queden per venir!
Comencem! :)
I per això vull que aquest blog parli de mil.lers de bombolles, de bombolletes d'aire que tot ascendint a la superfície juguen amb la corrent i la gravetat, topen, s'uneixen, es desvien, s'arremolinen i juguen fins que es fonen amb l'atmòsfera.
És un blog per les bombolles que he trobat durant asquests anys i les que queden per venir!
Comencem! :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)