ufff, he tornat de la platja, amb el cap i el cor plè de poesies i abraçades, hem fet el sopar, hem passat la tarda a una font al mig del bosc, m'ha portat a sentir l'olor del mar, m'ha ensenyat la seva música, hem parlat de filosofia, d'art, dels amics, de la vida i de la pluja...mai havia connectat tan intesament amb algú... i li he pogut obrir el meu cor del tot, hem fet l'amor...hem rigut molt i hem plorat també. tan tendre, tan valent, tan únic. i ara ja m'he despertat. no he trobat l'home dels meus somnis. es un noi. Mai més coneixeré algú com l'Alex. pero avui 10/10/10 comença una vida nova perque ahir em vaig morir i vaig anar al cel.
