Com és possible
que la vida dóni tantes voltes… suposo que perque les eleccions que fem ens
porten a la estabilitat o per contra la la disbauxa.
Les meves
eleccions són pobres en reflexió i àmplies en deixar-se endur,..
Deixar-se portar,
fluir i fruïr, aprofitar el moment. Molt de moda, tot. Aquest matí de tornada
cap a la feina pensava que, sens dubte, aquest enfoc està sobrevalorat.
Tota acalorada
decideixes banyar-te a la platja, topes amb una petita onada quan entres a tall
d’aigua. Et fa saltar, et refresca i et fa deixar anar un petit crit i una
rialla. La gelor a la pell dels esquitxos portats pel vent sempre és
emocionant. T’agrada i en vols més.
Però a mida que et
vas capbussant, la mar de fons comença a ser la protagonista, amb onades grosses
i progressives, que et marejen. Quan et gires per sortir l’onatje és tan fort
que ara veus la costa i ara estas dins una vall d’aigua. Vols sortir,
però les onades t’ho impedeixen amb corrents intenses i progressives. Acabes fent una tombarella per sortir, i de
tornada a la platja estàs regirada, gelada i amb els cabells i el banyador plè
de sorra mentre intentes recomposar-te camí de la tovallola.
Amb el temps i
una bona dutxa calenta t’oblides de tot plegat. Ho oblides tant que aviat estàs
preparada per la pròxima capbussada.
Aquest cop, de
totes maneres, has après alguna cosa.. no es tracta de morir-se de calor a la
tovallola, però sí que cal mirar l’estat de la mar avans de qualsevol bany.
Fluir sí, però
amb una mirada de “llop de mar”.
Suposo que per
això molta gent decideix que prefereix la piscina, més limitada i aburrida, però fresca i tranquila, sense massa sorpreses, et permet tirar-te de cap una i una altra vegada sense parar.
Vituts rellevants, sens dubte.
;)
Rosa
