dilluns, 24 d’agost del 2015

Banys marins

Com és possible que la vida dóni tantes voltes… suposo que perque les eleccions que fem ens porten a la estabilitat o per contra la la disbauxa.

Les meves eleccions són pobres en reflexió i àmplies en deixar-se endur,..

Deixar-se portar, fluir i fruïr, aprofitar el moment. Molt de moda, tot. Aquest matí de tornada cap a la feina pensava que, sens dubte, aquest enfoc està sobrevalorat.

Tota acalorada decideixes banyar-te a la platja, topes amb una petita onada quan entres a tall d’aigua. Et fa saltar, et refresca i et fa deixar anar un petit crit i una rialla. La gelor a la pell dels esquitxos portats pel vent sempre és emocionant. T’agrada i en vols més.


Però a mida que et vas capbussant, la mar de fons comença a ser la protagonista, amb onades grosses i progressives, que et marejen. Quan et gires per sortir l’onatje és tan fort que ara veus la costa i ara estas dins una vall d’aigua. Vols sortir, però les onades t’ho impedeixen amb corrents intenses i progressives. Acabes fent una tombarella per sortir, i de tornada a la platja estàs regirada, gelada i amb els cabells i el banyador plè de sorra mentre intentes recomposar-te camí de la tovallola.  

Amb el temps i una bona dutxa calenta t’oblides de tot plegat. Ho oblides tant que aviat estàs preparada per la pròxima capbussada.

Aquest cop, de totes maneres, has après alguna cosa.. no es tracta de morir-se de calor a la tovallola, però sí que cal mirar l’estat de la mar avans de qualsevol bany.

Fluir sí, però amb una mirada de “llop de mar”.

Suposo que per això molta gent decideix que prefereix la piscina, més limitada i aburrida, però fresca i tranquila, sense massa sorpreses, et permet tirar-te de cap una i una altra vegada sense parar.

Vituts rellevants, sens dubte.


;)

Rosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada