divendres, 16 d’abril del 2010

PASCOLI

Poemas Conviviales de 1904


--El sueño es la sombra infinita de la verdad--

dimarts, 13 d’abril del 2010

Perdona si te llamo amor

Ne-yo, forever...

Un llibre romàntic, impossible, trepidant.

Potser romàntic per lo impossible.

Potser 20 anys de diferència no son significatius?
La bogeria i la serenitat, l'ordre i el caos, el seny i la rauxa..l'amor sorgint del més improbable.

Vull pensar que tots tenim un petit racó de probabilitats impossibles dins la nostra vida, un accident a la cantonada, una trobada casual, un petó robat a la barra d'una disco, un martini veient la posta de sol..

La màgia de la incertesa vé quan el moment és significatiu i rellevant per més d'una ànima.

Potser, irremediablament, som petites papallones que volen portades pels vents, cridades pels colors de les flors, flotant lliures pel cel, empeses cap a un destí incert, i deixant espurnes de pol.len a cada pètal que toquen. mmm escampant vida :)

White gonepteryx.