Aquest matí simplement he decidit quedar-me a casa tranquilament dormint. I se'm ha posat rebé!!
A vegades el millor és descansar una miqueta en aquest món hiperactiu. Son molts els coneguts que m'expliquen com viuen, tan de pressa, tan amunt i avall, amb feines demandants, familia, parella, amics, i l'eterna busca d'estar millor. Quan trobi nòvio, quan em casi o quan els nens siguin més grans, quan tingui el pis pagat, o quan em jubili!
i per tots nosaltres avui us explico un conte, que no un "cuento". A J.Bucay.
Aquesta és la història d'un home a qui jo definiria com un buscador.
Un buscador és algú que busca; no necessàriament algú que troba!
Tampoc és necessàriament, algu que sap el que està buscant. És simplement algú per qui la seva vida és una recerca.
Un dia el buscador va sentir que havia d'anar a la ciutat de Kammir. Havia après a fes cas rigurós d'aquestes sensacions que venien d'un desconegut de si mateix. Així que ho va deixar tot i se'n va anar.
Després de dos dies de viatge per camins polsegosos va albirar, a la llunyania, Kammir. Una mica abans d'arribar al poble li va cridar molt l'atenció un turó a la dreta del sender. Estava entapissat d'un verd meravellós i tenia un munt d' arbres, ocells i flors encantadors. L'envoltava per tot arreu una mena de petita tanca de fusta llustrosa. Una porteta de bronze el convidava a entrar.
De cop i volta va notar que oblidava el poble i va sucumbir a la temptació de descansar un moment en aquell lloc..
El buscador va traspassar el portal i va començar a caminar lentament entre les pedres blanques que estaven distiruïdes, com a l'atzar, entre els arbres.
Va deixar que els seus ulls reposessin com papallones en cada detall d'aquell paradís multicolor.
Els seus ulls eren els d'un buscador i potser per això va descobrir aquella inscripció en una de les pedres:
Abdul Tareg, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies.
Es va estremir una mica quan es va adonar que aquella pedroa no era simplement una pedra, era una làpida.
Va sentir pena quan va pensar que un nen de tan poca edat estava enterrat en aquell lloc.
En mirar al seu voltant, l'home va veure que la pedra del costat també tenia una inscripció. S'hi va acostar per llegir-la. Deia:
Yamir Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes.
El buscador es va sentir terriblement commocionat. Aquell bell indret era un cementiri, i cada pedra era una tomba.
Va començar a llegir, una per una, les làpides. Totes tenien inscripcions similars: un nom i el temps de vida exacte del mort. El que va connectar-lo amb l'espant va ser comprovar que el que més temps havia viscut amb prou feines passava dels 11 anys...
Aclaparat per un dolor terrible, es va asseure i es va posar a plorar.
El cuidador del cementiri passava per allà i s'hi va acostar.
Se'l va mirar com plorava durant una estona en silenci, i després li va preguntar si plorava per algun familiar.
No, per cap familiar - va dir el buscador-. ¿què passa en aquest poble?, ¿què hi ha de tan terrible en aquesta ciutat? ¿per què hi ha tants nens morts enterrats en aquest indret? ¿ quina és la maledicció horrible que pesa sobre aquesta gent que els ha obligat a construir un cementiri de gent?
Ja es pot asserenar.No hi ha cap maledicció. El que passa és que aquí tenim un antic costum, li ho explicaré: quan u jove compleix 15 anys, els seus pares li regalen una llibreta com aquesta que tinc aquí, perque se la penji al coll. Entre nosaltres és tradició que, a partir d'aquell moment, cada vegada que algú gaudeix intensament d'alguna cosa, obri la llibreta i anoti:
A l'esquerra què és el que es va gaudir. A la dreta quanta estona va durar el gaudi.
Va conèixer la seva promesa i se'n va enamorar. ¿quan de temps va durar aquella passió enorme i el plaer de conèixer-la? ¿una setmana? ¿dues? ¿tres setmanes i mitja? ...
I després, l'emoció del primer peto, el plaer meravellós del primer petó... ¿quan va durar? ¿el minut i mig de passió¿¿dos dies? ¿una setmana?¿i l'embaràs i el naixement del primer fill? ¿i el casament dels amics? ¿i el viatge més desitjat? ¿i la trobada ma ble germà que torna d'un país lluny`?
Quan de temps va durar el gaudi d'aquestes situacions? ¿hores? dies¿?
D'aquesta manera anem anotant a la llibreta cada moment que gaudim,... cada moment.
