A vegades tornen al record o a les teves mans coses qeu feia segles que havies oblidat.
Coses importants, que s'havien perdut entre la marea, entre les escumes i les ones i les calmes que et porta la vida.
Per ella era un dia qualsevol, mentre estava asseguda a classe, entre les explicacions de la profe, les mirades amb el company de pupitre i les estones en que s'hipnotitzava fascinada per les partícules de pols que ballaven amb la fosforescència de la llum que s'escolava per les escletxes de la finestra,...
Allà, en aquell moment va agafar l'agenda i va escriure:
M'agrada molt parlar amb la gent, entendre què els passa pel cap, xerrar, discutir, conversar, riure amb ells. Parlar és el que més m'agrada en el món.
Tenia 13 anys, just es va convertir en una dona en tota "regla", plena d'innocència i amb tot per descobrir i aquella revelació li va semblar significativa, i va arribar a casa i la va llegir contenta als seus pares. I li van dir que estava molt bé. I va passar la pàgina de l'agenda l'endemà i va seguir apuntant els deures, i els dies dels exàmens, i els somnis i esperances que tenia.
Ara amb 31 anys, just quan es sent per primera vegada una dona en tots els sentits, s'adona que ha dedicat els últims 10 anys de la seva vida a treballar amb persones, a entendre què els passa pel cap, xerrant, discutint i conversant. I rient amb ells, i plorant també a vegades, i ajudant i sent ajudada.
I se'n recorda del primer noi que realment li va agradar amb 13 anys, era força lleig, amb un nas gran i uns ulls agripauats. Però va parlar amb ella tornant d'una excursió a la muntanya i van riure i connectar tant que va sentir que hi volia estar per sempre. I la seva millor amiga li va dir que no li podia dir això l'endemà, que era precipitar-se. I no li va dir res, i li va agradar els seguents 2 anys. Parlar amb ell va ser únic.
I ara amb 31 ha recordat de nou aquella nena. I no hi ha dubte, cap dubte, que hi ha una persona amb qui sento que connecta tant que hi voldria estar per sempre. I la meva millor amiga em diu que no li puc dir, que seria una bojeria. I porto 6 anys pensant-hi i no sé si li diré res. Parlar amb ell és el que més m'agrada en el món.
Bona nit bubbles.
Rosa
Coses importants, que s'havien perdut entre la marea, entre les escumes i les ones i les calmes que et porta la vida.
Per ella era un dia qualsevol, mentre estava asseguda a classe, entre les explicacions de la profe, les mirades amb el company de pupitre i les estones en que s'hipnotitzava fascinada per les partícules de pols que ballaven amb la fosforescència de la llum que s'escolava per les escletxes de la finestra,...
Allà, en aquell moment va agafar l'agenda i va escriure:
M'agrada molt parlar amb la gent, entendre què els passa pel cap, xerrar, discutir, conversar, riure amb ells. Parlar és el que més m'agrada en el món.
Tenia 13 anys, just es va convertir en una dona en tota "regla", plena d'innocència i amb tot per descobrir i aquella revelació li va semblar significativa, i va arribar a casa i la va llegir contenta als seus pares. I li van dir que estava molt bé. I va passar la pàgina de l'agenda l'endemà i va seguir apuntant els deures, i els dies dels exàmens, i els somnis i esperances que tenia.
Ara amb 31 anys, just quan es sent per primera vegada una dona en tots els sentits, s'adona que ha dedicat els últims 10 anys de la seva vida a treballar amb persones, a entendre què els passa pel cap, xerrant, discutint i conversant. I rient amb ells, i plorant també a vegades, i ajudant i sent ajudada.
I se'n recorda del primer noi que realment li va agradar amb 13 anys, era força lleig, amb un nas gran i uns ulls agripauats. Però va parlar amb ella tornant d'una excursió a la muntanya i van riure i connectar tant que va sentir que hi volia estar per sempre. I la seva millor amiga li va dir que no li podia dir això l'endemà, que era precipitar-se. I no li va dir res, i li va agradar els seguents 2 anys. Parlar amb ell va ser únic.
I ara amb 31 ha recordat de nou aquella nena. I no hi ha dubte, cap dubte, que hi ha una persona amb qui sento que connecta tant que hi voldria estar per sempre. I la meva millor amiga em diu que no li puc dir, que seria una bojeria. I porto 6 anys pensant-hi i no sé si li diré res. Parlar amb ell és el que més m'agrada en el món.
Bona nit bubbles.
Rosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada