dissabte, 29 d’octubre del 2011

Pretty Woman

Pretty Woman és una pel.licula curiosa. No m'agrada massa admetre que l'he vista tantes vegades, però el fet de poder recitar part dels diàlegs em porta a la realitat. L'he vista fins a la sacietat.

és un conte de fades per grans. Hi ha el príncep, l'ogre, la princeseta indefensa, els somnis i les penúries i el gran final amb rescat i petó del princep inclòs. I per això m'entusiasma.

Encara tinc el paradigma del príncep fabulós (llest, guapo, interessant,...), que vé sobre un blanc cavall (cotxe), per dur-me a palau (casa) i em fa la seva princesa (esposa) i vivim feliços (junts) i menjem perdiços (japos, restaurants, etc..) i tenim molta prole (nens i nenes i tot plegat)

I ara m'adono que el meu cor no tria ni pels cotxes, ni per les cases, ni per l'edat ni per les circumstàncies, m'ha sortit un cor capritxós, uqe tria per les converses i per els somriures i per el caliu.

Amb lo fàcil que seria ser una pretty woman... què li passa a aquest món??? :D


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada