dissabte, 12 de juny del 2010

Bowl

Una bolera, un lloc curiós.

Hi ha tot de petits objectes o pins aliniats formant una piràmide horitzontal... a cada pista grups de gent esperen pacientment en banquets de plàstic semicirculars a que els toqui... a que els toqui agafar una bola terriblement pesada, en la que s'hi han d'entaforar 3 dits, si els ditets son prims pots agafar una bola més lleugera, si els dits són més amples cal agafar-ne una de mes grossa.

Cada pista és un món, una família, un grup d'amics, una parella nerviosa a la primera cita...

El que pocs deuen pensar és que 3500 anys avans de crist, a egipte, hi havia gent que ja competien amb una pilota i aquells mateixos pins. aleshores no hi havia panells electrònics que indiquessin els resultats, ni aquestes màquines curioses que recoloquen els bolos. No, hi havia nois, que corrien, colocaven i tornaven al seu lloc. I a cada pista hi havia gent molt poderosa, reis i nobles, faraons, emperadors... el joc dels reis, en deien...

Em pregunto si ara els que hi anem a jugar hem sentit el privilegi que suposa. El privilegi que avans sentien tan pocs.

I em pregunto també, si algunes de les coses que valorem son realment tan importants... prefereixo el privilegi de passar acompanyada un diumenge al matí del mes de juny.

Floating Bubbles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada