No érem res, ni preteniem res, però ens teniem.
Una mica, al menys. Un tot.
I encara et tinc, una mica al menys. A instants.
I sempre quan somnio.
N'hi ha hagut molts, però amb el temps, quan es fa silenci, sempre tornes tu.
Quin regal aquesta vida, tan curta, tan intensa, tan plena.
Que bonic seria poder-ne tenir una més, per tu.
Sant Jordi 24
