Ahir vaig baixar a veure passar els reis, em va frapar la nitidesa en els ulls dels nens seguint les antorxes, els somriures, els crits, les il.lusions, fins i tot el respecte i la serietat en cada nen en braços. Les abraçades emocionades a la mare quan veien el patge xiu xiu, i la pressa i la il.lusió quan es llençaven a terra per recollir un caramel. Un bocinet de sucre.
Em vaig emocionar. I vaig tancar els ulls un moment i neuronalment vaig agafar un paper i hi vaig escriure el meu desig i vaig mirar trobar-me un instant amb els ulls d'aquell noi a cavall, vestit amb teles brillants, i li vaig xiuxiuejar la meva carta.
Avui quan m'he llevat havien passat els reis. M'han portat unes arracadetes plenes de guspires brillants, però no brillaven tant com els ulls dels nens, ni eren tan vives i vibrants. Estaven plenes d'amor, això sí. O sigui que en part els reis m'han portat el que havia demanat.
I la resta rau en cadascú. Retrobar-se amb aquella intensitat i il.lusió per viure, per les coses més petites, com una miqueta de sucre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada