holistics

2011, mentre una part de mi s'ofega en pensaments maldestres i una mica apocalípticts; Fukushima, la situació econòmica, els valors mermants a la societat, el cuestionament d'algunes creences bàsiques de la condició humana i les relacions... una altra part ha assolit un grau de llibertat personal, de pensament, emocional i d'autonomia que mai avans havia tingut.

Em sento una observadora des d'un punt de vista diferent, des de fora del sistema, com si entengués més enllà i veiés coses qeu no són evidents. Coses tan dispars com que les relacions no porten la felicitat però que necessitem socialitzar-nos per estar bé o que no anem bé si pensem podrir el món de cementiris nuclears, només que un falli morirem durant 15.000 milions d'anys... més o menys... i què no ha fallat mai fins ara ¿?

De mentre la gent segueix vivint en la inòpia. Veient el fútbol (que a mi també m'agrada) i menjant greixos insaturats, entregats a l'hedonisme i la satisfacció momentània, confessadament amargats, i fins i tot acabats.

Avui em sento més afortunada que mai per haver pogut viure a la natura, respirar l'aire net, banyar-me al mar, menjar tomàquets de Pals, tenir formigues corretejant pel terra o poder sentir el sol a la pell una mica, quan es pon per la tarda, sense protecció. I em sento feliç per tot l'amor que he rebut i que he donat, que sempre se'm ha retornat amb escreix. això és del que es tracta. estimar als altres, i a aquest món que tenim.