Hola àvia
Avui tots els
teus nets ens hem reunit per dir-te adeu. Al final en lloc de paraules hem
començat a recordar el milió de coses que ens fan pensar en tu;
Els moments que
vam viure a les Pedris on ja de ben
petits ens vam adonar de la grandissima dona que erets. Quan anavem a buscar
pinyons, bolets, mores i molsa pel pesebre més gran que poguéssim fer. Fins i
tot la guineu et respectava i eres la única a la que deixava acostarse.
Hem fet gana,
recordant aquells berenars de pa torrat a la llar de foc, amb vi i sucre. Però
això si a una hora prudencial, perque passades les 7 “sino no soparas”. I quins
sopars, i es que sempre has estat una cuienera de bandera; sopes, vedella del
vinyals, ous al niu, i com no, els canelons de sant esteve, on sempre ens hem
reunit tots entre versos del més petits i quintos dels més grans.
Com a pal de
paller de la nostra familia, sEmpre t’ha agradat que hi fossim tots, fills,
néts i besnet, al teu voltant, uninit-nos a tots i fent pinya. Com els estius a
roses, que sempre baixaves a fer el bany
diari, fos com fos, això sí, sempre ben maquillada i arreglada.
Ets simplement
l’àvia, a la que no podiem oblidarnos de fer-te un peto ni abans de treure’ns
la jaqueta, la que rondinava si ens acostavem corrent a les seves cames. La que
ens canviava els bolquers dient “de qui és aqeust tipillo??” i després ens
ruixava amb 1916.
I quan ja érem
més grans no podien faltar les películes de westerns i bofetades i mastegots,
els diumenges a la tarda.
Tots els teus
consells, per fer-nos recordar el que és realment important, la familia i els
que estimem.
Estem tristos
perque has marxat, però com que t’estimem ens sentim alhora alleujats sabent
que després de 25 anys estàs de nou amb el teu estimat Tipeps, el papa, l’avi
Josep. Sabem que des d’allà dalt ens cuidareu a tots.
Això no és un
comiat perque sempre et tindrem present, així que simplement et diem tots
junts, el que li deies al teu besnet, petonets, petonets.
T’estimem, àvia.
