Shit happens

Diuen els anglosaxons "Shit Happens", quan simplement la vida et fa entrebancar amb una caca.
Els catalans, sempre gent d'"altes mires" diem, en canvi, allò de "De vegades els ocells fan cagarades".

M'agrada pensar que és així. Més que pensar en la sort o el destí.

La desea fortuna ja fa temps que va passar de moda, i simplement no hi crec massa en el destí.

Crec en altres coses, com l'amistat, l'amor, crec en les bombolles quan pugen després de capbussar-te des d'una roca, i t'acaricien la pell, crec en les coses que jo vull, com que tots tenim un àngel de la guarda. Per sort encara no ens poden limitar què creiem i com.

Hi ha una altra dita que també m'agrada, "qui té un amic, té un tresor". 

I certament no canviaria els meus amics per què em toqués el Euromillones. I això ho dic de debò.

(es fa extrany però és cert)

I amb aquesta petita declaració d'amor fraternal marxo a dormir, amics, no feu treballar tant als vostres àngels, que els tenim esgotats, i bona niiit.

Muacks,

Rosa