dijous, 30 de desembre del 2010
Indiana
diumenge, 19 de desembre del 2010
Cap engarbuixat
He sominat que ens trobàvem camí a Mart, dins un coet espacial ultramodern. Dins, tot era blanc, fred, plè de llum i ombres, alhora estava plè de racons per xerrar, passejar i pensar.
Els espais eren d'úlitma tecnología però l'únic que realment tenia importàcia era que hi volava amb tot de gent que coneixo i estimo, amics i amigues.
Recordo amb nitidesa els tons vermellosos, la llum filtrant-se per les finestres i portes, les primeres passes pel planeta,... tot era plè de vegetació rojenca i claror, també hi havia pedres tosques, runes d'una antiga civilització, com si el futur es retrobés amb el passat.
I sense pressa parlàvem de la vida, dels infants, de començar de zero.
També recordo clarament que jo era la primera en adonar-me que era molt extrany això de poder respirar. I procurava explicar-ho a la gent. Primer tranquila, després més impacient, que no podiem ser tan innocents, que calia anar amb compte, recordar que el més important era viure, que calia ser prudent avans de llançar-se. I no tots m'escoltaven, però molts sí. I tornavem al coet corrent, i ens hi refugiàvem, mentre d'altres patien de sobte la manca d'aire. Descobriem que només algunes hores del dia es podia sortir, sols quan la llum ho impregnava tot, però calia tenir arrels, calia tenir un refugi.
No sé què vol dir, el perill, l'imprevisible, l'amistat, la prudència i el descobriment. tot barrejat.
Small Floatting Bubbles
Els espais eren d'úlitma tecnología però l'únic que realment tenia importàcia era que hi volava amb tot de gent que coneixo i estimo, amics i amigues.
I sense pressa parlàvem de la vida, dels infants, de començar de zero.
També recordo clarament que jo era la primera en adonar-me que era molt extrany això de poder respirar. I procurava explicar-ho a la gent. Primer tranquila, després més impacient, que no podiem ser tan innocents, que calia anar amb compte, recordar que el més important era viure, que calia ser prudent avans de llançar-se. I no tots m'escoltaven, però molts sí. I tornavem al coet corrent, i ens hi refugiàvem, mentre d'altres patien de sobte la manca d'aire. Descobriem que només algunes hores del dia es podia sortir, sols quan la llum ho impregnava tot, però calia tenir arrels, calia tenir un refugi.
No sé què vol dir, el perill, l'imprevisible, l'amistat, la prudència i el descobriment. tot barrejat.
Small Floatting Bubbles
divendres, 10 de desembre del 2010
Paris
Paris Hilton? no
Paris la ciutat de les llums? no
Paris museu d'orsay? no
Paris gelat? no
El rellevant és Paris Suspect!!
El rellevant és "qui", no "on".
Floating Bubbles
Paris la ciutat de les llums? no
Paris museu d'orsay? no
Paris gelat? no
El rellevant és Paris Suspect!!
El rellevant és "qui", no "on".
Floating Bubbles
dimarts, 7 de desembre del 2010
L'ocell
A les afores d'un poble no tan llunyà, hi viu una noia entre els camps de blat, els faigs i les suredes.
Cada dia, a l'alba, just quan el vell campanar ressona, deixa la petita casa per córrer entre la boira que ja es retira, a passejar prop del rierol.
Li agrada aquest temps fred de tardor-hivern, quan tot dorm encara i fins els ocells resten silenciosos, per deixar que es senti el frissar de l'aire en la caiguda de cada fulla.
I s'atura, amb el vestit ja plè de borrissol, a veure transcórrer l'aigua, intensa, imparable, inesgotable.
Un dia, un dia semblant als altres, troba un ocellet.
És petit però fascinant. Té les plomes de mil.lers de tons ocres, granells i marrons.
Un ocell senzill, discret. I.. de sobte, just quan el sol es deixa filtrar per encegar-la, en el moment més inesperat, el seu cantar... rrrriiiiirrrrr... li fa vibrar l'ànima.
Cada dia, a l'alba, just quan el vell campanar ressona, deixa la petita casa per córrer entre la boira que ja es retira, a passejar prop del rierol.
Li agrada aquest temps fred de tardor-hivern, quan tot dorm encara i fins els ocells resten silenciosos, per deixar que es senti el frissar de l'aire en la caiguda de cada fulla.
I s'atura, amb el vestit ja plè de borrissol, a veure transcórrer l'aigua, intensa, imparable, inesgotable. Tria seure en aquella pedra seva per cantar al bosc i per sentir com passen els segons, els minuts,... i sap que el temps desapareix secretament,.. i que tot segueix igual, i alhora tot canvia.
Quan torna sap que ha estat feliç uns instants.
Un dia, un dia semblant als altres, troba un ocellet.
És petit però fascinant. Té les plomes de mil.lers de tons ocres, granells i marrons.
Un ocell senzill, discret. I.. de sobte, just quan el sol es deixa filtrar per encegar-la, en el moment més inesperat, el seu cantar... rrrriiiiirrrrr... li fa vibrar l'ànima.
Cada nota omple el bosc, el transforma, fins que sols queda un lloc càlid i lluminós.
Des d'aquell dia la noia torna i torna cercant sempre l'ocell. Albirant entre els arbres, en cada petita branca, rera cada boix, al fons de cada cau, perseguint cada nota, cercant sols un instant, sols una petita vibració. I sovint no el sent i d'altres vegades sí, i llavors es sent viva.
Un dia l'ocell vola fins la seva mà i les oides i el cap i el cor i TOT s'omple d'amor.
I quan torna sap que estima l'ocell més que cap altra cosa. I és feliç.
Ara es regalen cada dia, i pensa que per tenir-lo li ha d'oferir alguna cosa.
Li construeix una petita caseta de fusta, la millor. Cada branquilló és el més tendre i flexible, cada bocinet de fusta està llimat amb les mans fins que el tacte de la fusta és suau com el cel.
I el temps passa, i les mans es malmeten, però aquella caseta té tantes carícies que quan l'acaba i torna al bosc les floretes ja brollen amb la primavera.
I busca i busca,.....però l'ocell ja no hi és. Simplement no hi és.
Ara, de nou, cada dia, a l'alba, just quan el vell campanar ressona, deixa la petita casa per córrer entre la boira que ja es retira, a passejar prop del rierol.
I quan torna sap que el proper cop ho farà diferent i que té una nova oportunitat. I sap que torna a ser feliç un instant.
dimecres, 1 de desembre del 2010
23 raons per recordarte
23 raons per recordar-te en un mes de novembre amb un especial dia 23:
1. descobrir un xiclet a la butxaca
2. una cançó rara inventada a la guitarra
3. gomina sense gomina
4. un bany calent
5. una foto de la laia en el seu aniversari
6. una melodia nova a myspace
7. la lluna plena
8. una coseta sempre al bolso
9. rellegir la meva llibreta
10. veure passar la sarfa
11. passar el cap d'any prop teu
12. el secreto
13. netejar les pomes avans de menjar-les
14. no convidar a ningú si vaig al super
15. el fred dels llençols
16. la Mar citant a crishnamurti al meu facebook
17. el montcau
18. mirar mil cops el mòbil
19. veure't si tanco els ulls
20. la valentia
21. l'esperança
22. el teu t'estimo per tota l'eternitat
23. una reflexió compartida: Llàstima que sigui tan mal partit per tu, perque sino, t'ho donaria tot.
1. descobrir un xiclet a la butxaca
2. una cançó rara inventada a la guitarra
3. gomina sense gomina
4. un bany calent
5. una foto de la laia en el seu aniversari
6. una melodia nova a myspace
7. la lluna plena
8. una coseta sempre al bolso
9. rellegir la meva llibreta
10. veure passar la sarfa
11. passar el cap d'any prop teu
12. el secreto
13. netejar les pomes avans de menjar-les
14. no convidar a ningú si vaig al super
15. el fred dels llençols
16. la Mar citant a crishnamurti al meu facebook
17. el montcau
18. mirar mil cops el mòbil
19. veure't si tanco els ulls
20. la valentia
21. l'esperança
22. el teu t'estimo per tota l'eternitat
 |
| caminets de flames al cap em fan pensar en tu |
diumenge, 21 de novembre del 2010
sunset
Un dia em vaig llevar envoltada d'aigua calenta i amb l'aire fresc a la cara,
vaig flotar al cim d'una gran roca, amb els nuvols als meus peus,
vaig viatjar al futur, el vaig albirar i vaig tornar al present,
vaig ballar amb el destí i em vaig endormiscar entre la llum de la vesprada.
I just avans que es pongués el sol el món em va regalar l'emoció més intensa.
Sí. Per aquells moments ho val. aquell segon amb tu ho val.
dijous, 18 de novembre del 2010
El rellotge
tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac.
Time goes by, so slowly, time goes by so slowly, time goes by so solwly for those who wait.
No time for heasitate.
Quan la filosofia de Madonna cuadra a la meva vida és que necessito una mica d'aire fresc. Que arribi el findeeeee.
Time goes by, so slowly, time goes by so slowly, time goes by so solwly for those who wait.
No time for heasitate.
Quan la filosofia de Madonna cuadra a la meva vida és que necessito una mica d'aire fresc. Que arribi el findeeeee.
dijous, 11 de novembre del 2010
Genolls Rascats
Hoy sólo me he conseguido animar con la canción de Jason Mraz y James Morrison... esa que dice;
If it’s a broken part replace it
If it’s a broken arm embrace it
If it’s a broken heart ...then face it,
and Hold your own,
Know your name,
Go your own way.
And everything will be fine, ...everything will be fine :)
Y me la he puesto en bucle en el tren y me he sentido un poco mejor.
Es como en verano, cuando estás en el patio de tu abuela, debajo de la higuera, y coges una. Y está riquísima, tan dulce, y tan sabrosa. Es difícil imaginar un sabor que llene tanto los sentidos. Y luego coges otra y otra... y otra. Pero las siguientes están más arriba, y te estiras para llegar. Y sigues comiendo. Llega un punto donde sabes que tienes que parar, porque ya no llegas, y tienes la tripa llena, pero sabes que los otros higos, tal vez los más dulces, siguen ahí, mirándote entre las hojas y los rayitos de luz.
Te tumbas apoyada en el tronco y observas, e imaginas... Que te gustan mucho. Que te hacen sentir sabores increíbles. Y sabes también que llegados a este punto no te convienen pero decides subir a una rama y encaramarte para conseguir unos pocos más. Es una higuera tan alta, tan fuerte, tan generosa. Y subes y subes y comes. Y de pronto la rama cede y te caes.
Y te despiertas en el suelo, entre las hojas, con el pelo revuelto, la tripa hinchada, las rodillas rascadas. Satisfecha pero dolorida. Y te das cuenta que tal vez no supiste parar a tiempo, que tal vez deberías haber subido a una rama más fuerte, o tal vez que hay que buscar una higuera más bajita. Sea lo que sea se te han teñido los labios de rojo para una buena temporada.
dissabte, 23 d’octubre del 2010
La carxofa
Me gusta la alcachofa, aparentemente sólo es un silencioso vegetal, que pasa inadvertido en el fondo de la despensa. Puede pasar tanto tiempo en la cesta de verduras de encima de la mesa que te olvidas de su presencia.
Sabe mejor en otoño, cuando las hojas invaden el suelo, los días se hacen algo más cortos y la brisa fresca arrastra las nubes y la humedad para dejar paso a un sol más suave, que nos acaricia las mejillas entre las ramas ya medio desnudas.
La alcachofa lo observa, tan resistente al paso de los días, y las semanas. Madurando tranquila, sólo un tanto más oscurecida, más firme, más clara y compacta.
Su verdadero secreto, su magia está dentro. Un corazón suave, blanco, rosado, tierno.
El sol i la tierra le han dado mil velos para ocultar su interior, retirando una a una las hojas sabes que a cada paso lo mejor está por venir. Y cuando llegas al centro, un sabor único amargo y salado y dulce te deja una sensación que puedes recordar una eternidad.
Pero la alcachofa es tambén exigente. No combina con cualquier cosa, con el agua nos llena la boca de un sabor ferruginoso en cambio con un buen vino...mmm...Es su manera de decir que sólo lo único, lo diferente y genuino le es buena compañía.
Suave, simple, sencilla, secreta, discreta y mágica... Si fuese una botella de vino escogería una alcachofa.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
El cel
ufff, he tornat de la platja, amb el cap i el cor plè de poesies i abraçades, hem fet el sopar, hem passat la tarda a una font al mig del bosc, m'ha portat a sentir l'olor del mar, m'ha ensenyat la seva música, hem parlat de filosofia, d'art, dels amics, de la vida i de la pluja...mai havia connectat tan intesament amb algú... i li he pogut obrir el meu cor del tot, hem fet l'amor...hem rigut molt i hem plorat també. tan tendre, tan valent, tan únic. i ara ja m'he despertat. no he trobat l'home dels meus somnis. es un noi. Mai més coneixeré algú com l'Alex. pero avui 10/10/10 comença una vida nova perque ahir em vaig morir i vaig anar al cel.
dilluns, 5 de juliol del 2010
BRBLRLBALR
Avui he tornat a casa amb la meva faldilleta, amb alguna miradeta robada i acalorada de pujar en bici. I he entrat a internet a buscar una cancó de la que no recordava la melodia... i llavors he recordat que es deia "love" algo... i només amb aquestes senyes la he trobada... quantes cançons hi deu haver que continguin la paraula "love"???
i saps? el video de youtube tenia la mateixa imatge de fons de la meva foto de perfil de facebook que vaig tenir durant mesos...una noia jove amb uns cascos de música posats... i era una versió en portuguès de brasil, que parlava d'un antic amor dolorós...
i el que no he dit és que buscava la cançó que em recordava un noi que vaig conèixer una nit i al que no he vist més... i li he posat el post a ell, i ell no ho sap...o potser si?
Poca feina XD
i saps? el video de youtube tenia la mateixa imatge de fons de la meva foto de perfil de facebook que vaig tenir durant mesos...una noia jove amb uns cascos de música posats... i era una versió en portuguès de brasil, que parlava d'un antic amor dolorós...
i el que no he dit és que buscava la cançó que em recordava un noi que vaig conèixer una nit i al que no he vist més... i li he posat el post a ell, i ell no ho sap...o potser si?
Poca feina XD
dissabte, 12 de juny del 2010
Bowl
Una bolera, un lloc curiós.
Hi ha tot de petits objectes o pins aliniats formant una piràmide horitzontal... a cada pista grups de gent esperen pacientment en banquets de plàstic semicirculars a que els toqui... a que els toqui agafar una bola terriblement pesada, en la que s'hi han d'entaforar 3 dits, si els ditets son prims pots agafar una bola més lleugera, si els dits són més amples cal agafar-ne una de mes grossa.
Cada pista és un món, una família, un grup d'amics, una parella nerviosa a la primera cita...
El que pocs deuen pensar és que 3500 anys avans de crist, a egipte, hi havia gent que ja competien amb una pilota i aquells mateixos pins. aleshores no hi havia panells electrònics que indiquessin els resultats, ni aquestes màquines curioses que recoloquen els bolos. No, hi havia nois, que corrien, colocaven i tornaven al seu lloc. I a cada pista hi havia gent molt poderosa, reis i nobles, faraons, emperadors... el joc dels reis, en deien...
Em pregunto si ara els que hi anem a jugar hem sentit el privilegi que suposa. El privilegi que avans sentien tan pocs.
I em pregunto també, si algunes de les coses que valorem son realment tan importants... prefereixo el privilegi de passar acompanyada un diumenge al matí del mes de juny.
Floating Bubbles.
Hi ha tot de petits objectes o pins aliniats formant una piràmide horitzontal... a cada pista grups de gent esperen pacientment en banquets de plàstic semicirculars a que els toqui... a que els toqui agafar una bola terriblement pesada, en la que s'hi han d'entaforar 3 dits, si els ditets son prims pots agafar una bola més lleugera, si els dits són més amples cal agafar-ne una de mes grossa.
Cada pista és un món, una família, un grup d'amics, una parella nerviosa a la primera cita...
El que pocs deuen pensar és que 3500 anys avans de crist, a egipte, hi havia gent que ja competien amb una pilota i aquells mateixos pins. aleshores no hi havia panells electrònics que indiquessin els resultats, ni aquestes màquines curioses que recoloquen els bolos. No, hi havia nois, que corrien, colocaven i tornaven al seu lloc. I a cada pista hi havia gent molt poderosa, reis i nobles, faraons, emperadors... el joc dels reis, en deien...
Em pregunto si ara els que hi anem a jugar hem sentit el privilegi que suposa. El privilegi que avans sentien tan pocs.
I em pregunto també, si algunes de les coses que valorem son realment tan importants... prefereixo el privilegi de passar acompanyada un diumenge al matí del mes de juny.
Floating Bubbles.
diumenge, 6 de juny del 2010
Monedes al aire
Has llançat alguna vegada una moneda al aire?
I has actuat en funció del que et sortia?
Tot i que pensis que és tonto i arriscat?
Si?
I què n'has tret?
I has actuat en funció del que et sortia?
Tot i que pensis que és tonto i arriscat?
Si?
I què n'has tret?
dissabte, 5 de juny del 2010
FRRRR FRRRRR FRRRR Vibrations
Vibracions, del cap als peus, del cap a les mans, del cap al cor.... frrrr, frrrr, frrrr...
Vibracions, quan topem amb altra gent, frrr frrr frrr, unes són tan potents.. altres tan insignificants! i jo últimament estic connectada perque vaig com empesa per un munt de vibrations!!
Us ha passat mai?, tu camines, de bon mati pel carrer, i de sobte sents com el fil elèctric resona amb els teus passos, i segueixes caminant, i segueix incrementant cada vegada mes el seu pols frrr, frrr,frrr i de sobte t'atrapa un faç d'energia, t'eleva i et deixa anar i caus de nou al terra. O estas a la platja i notes com la tovallola del costat comença a acompasar-se al teu batec i la pesona que hi ha sobre es veu empesa a aixecar-se o a banyar-se o a llançar-se sobre teu... o stas d'excursió per la munanya i els arbres es dobleguen al passar per fer-te sombra, o vas a comprar i els fanals s'apaguen tres minuts després de que passessis, i potser si vas a sopar amb un desconegut la teva cadira s'allunya de la taula a mida que avança la conversa... fr, frr, frrr...
Ara mateix surto de casa i vaig a la tenda de la cantonada, em compraré un rotlle de film transparent i m'hi embolicaré, començaré pels peus i continuaré per les mans i el cor, i finalment estaré totalment aillada de l'electricitat... frrrrr, frrrrr, frrrrr, una mica de descans!
Floating Bubbles
Vibracions, quan topem amb altra gent, frrr frrr frrr, unes són tan potents.. altres tan insignificants! i jo últimament estic connectada perque vaig com empesa per un munt de vibrations!!
Us ha passat mai?, tu camines, de bon mati pel carrer, i de sobte sents com el fil elèctric resona amb els teus passos, i segueixes caminant, i segueix incrementant cada vegada mes el seu pols frrr, frrr,frrr i de sobte t'atrapa un faç d'energia, t'eleva i et deixa anar i caus de nou al terra. O estas a la platja i notes com la tovallola del costat comença a acompasar-se al teu batec i la pesona que hi ha sobre es veu empesa a aixecar-se o a banyar-se o a llançar-se sobre teu... o stas d'excursió per la munanya i els arbres es dobleguen al passar per fer-te sombra, o vas a comprar i els fanals s'apaguen tres minuts després de que passessis, i potser si vas a sopar amb un desconegut la teva cadira s'allunya de la taula a mida que avança la conversa... fr, frr, frrr...
Ara mateix surto de casa i vaig a la tenda de la cantonada, em compraré un rotlle de film transparent i m'hi embolicaré, començaré pels peus i continuaré per les mans i el cor, i finalment estaré totalment aillada de l'electricitat... frrrrr, frrrrr, frrrrr, una mica de descans!
Floating Bubbles
dimarts, 1 de juny del 2010
dilluns, 31 de maig del 2010
dimarts, 18 de maig del 2010
divendres, 14 de maig del 2010
dimarts, 11 de maig del 2010
Secrets
Aquella vieja cita de película decía; "Una mujer inteligente debe saber dónde, cómo y cuando..."
Me resulta francamente interesante cómo algunas cosas que no dices, en ningun lugar, de ningún modo y en ningún momento,... se saben. De un modo sutil, a veces incluso subliminal... incluso algunas veces se saben en sueños, se comunican en guiños. Y son terriblemente evidentes y obvias...
Y uno podría plantearse si tiene sentido ese silencio, o si por el contrario es mucho mejor clarificar cada sentimiento. Aún a riesgo de las consecuencias...
Decirle a aquél pesado que es pesado, a los que te importan más bien poco, pues eso! y a los que amas, que les amas, a pesar de los pesares...
Luego vienen de nuevo las películas; en qué piensan las mujeres, mentiroso compulsivo, etc. que te recuerdan que la sociedad se basa en las cortesías y la política... si fuesemos sinceros todo el tiempo!!
Para más razones, si hubiese que romper el protocolo debería ser en algun punto que realmente mereciese la pena, alguna cosa por la que estuvieses dispuesto a pagar las consecuencias. Sólo por coherencia con lo que sientes y lo que piensas, porque sea tan importante que sino no fueses tu mismo.
Y enconces me acuerdo!! de la volatilidad de lo que sentimos y lo que pensamos. Realmente merece la pena?
Sea como sea, yo no debo ser una mujer inteligente... además volviendo a la cita.....tampoco sé con quien!!
Me resulta francamente interesante cómo algunas cosas que no dices, en ningun lugar, de ningún modo y en ningún momento,... se saben. De un modo sutil, a veces incluso subliminal... incluso algunas veces se saben en sueños, se comunican en guiños. Y son terriblemente evidentes y obvias...
Y uno podría plantearse si tiene sentido ese silencio, o si por el contrario es mucho mejor clarificar cada sentimiento. Aún a riesgo de las consecuencias...
Decirle a aquél pesado que es pesado, a los que te importan más bien poco, pues eso! y a los que amas, que les amas, a pesar de los pesares...
Luego vienen de nuevo las películas; en qué piensan las mujeres, mentiroso compulsivo, etc. que te recuerdan que la sociedad se basa en las cortesías y la política... si fuesemos sinceros todo el tiempo!!
Para más razones, si hubiese que romper el protocolo debería ser en algun punto que realmente mereciese la pena, alguna cosa por la que estuvieses dispuesto a pagar las consecuencias. Sólo por coherencia con lo que sientes y lo que piensas, porque sea tan importante que sino no fueses tu mismo.
Y enconces me acuerdo!! de la volatilidad de lo que sentimos y lo que pensamos. Realmente merece la pena?
Sea como sea, yo no debo ser una mujer inteligente... además volviendo a la cita.....tampoco sé con quien!!
dilluns, 10 de maig del 2010
Saint Baths
Avui he entès una mica més "això de" les mil cares de l'amor, que pot ser molt més gran en quantitat que en intensitat. Però no per això menyspreable! Pot venir, per exemple, d'una parella d'amics que volen compartir un sopar amb tu... potser mai ho hagués valorat com ho valoro ara!!!
I avui he decidit que torno a triar i trio anar de vacances, ara que puc. Lluny! I desitjaré que algu m'hi acompanyi. Una amiga o un amic.
Potser aniré a aquest raconet de món prop de Puerto Rico... potser a un altre raconet de món, un aeroport petitissim que et fa sentir que aterraràs sobre l'aigua. I dins l'aigua balenes, dofins, tortugues. És tan gran!!
El que sé segur és que no cal anar tan lluny per trobar aquella intensitat... potser precisament anar tant lluny ens n'allunya. Potser no!
diumenge, 9 de maig del 2010
Moments
Una nit jugant a llençar-nos boles de neu a Berlin
Una posta de sol a Punta Nati mirant les onades allà abaix i el cel allà dalt
Un bitxo perdut al mig de la selva
Una tarda de diumenge de cine..
el concert de cranberries
Una paella a Castelldefels
Un paisatge bonic en un cotxe prop de lleida
Passar-nos el mòbil de mà a mà
Un coaching al CIC
Un Disco de Earth wind&Fire als encants
El golf de roses desde la punta de frondes
Una albada des de la coberta d'un baixell a Sharm en bona cia
una nit de riures dins un camarot, amb clinex, sorpreses darrera els miralls
Un dissabte sense sortir de casa amb la guitarra i el PC
Una disfressa de mim
estar arraulit darrera l'escenari amb 2 monjes
una tarda tocant clar de lluna sense saber-ne
un matí al club de polo amb la meva cosina
trucades i trucades i cafès i cafès amb un amic dels bons
Descobrint la música francesa al casament d'uns amics de fa més de 10 anys
Sortir de festa amb la meva cosineta e
Llegint i escoltant musica dins el tren
una passejada prop dels pitus porum florits a pedralbes
una ladies night m la meva millor amiga i uns italians al sol i la lluna
un pic nic a la platja amb gent diferent, diferent.
una passejada per vallparadís ;)
Un pub amb llavis negres i trencant paradigmes.
Concerts sota la pluja
TArdes de barça i barça i barça...
Anar a buscar bolets amb mon germà i la novia!
I veure volar al cel una manta ralla teledirigida,
i flotar sola entre peixos cirurjans,
i flotar acompanyada dins una cova
i flotar i flotar...
floatting bubbles 2010
Una posta de sol a Punta Nati mirant les onades allà abaix i el cel allà dalt
Un bitxo perdut al mig de la selva
Una tarda de diumenge de cine..
el concert de cranberries
Una paella a Castelldefels
Un paisatge bonic en un cotxe prop de lleida
Passar-nos el mòbil de mà a mà
Un coaching al CIC
Un Disco de Earth wind&Fire als encants
El golf de roses desde la punta de frondes
Una albada des de la coberta d'un baixell a Sharm en bona cia
una nit de riures dins un camarot, amb clinex, sorpreses darrera els miralls
Un dissabte sense sortir de casa amb la guitarra i el PC
Una disfressa de mim
estar arraulit darrera l'escenari amb 2 monjes
una tarda tocant clar de lluna sense saber-ne
un matí al club de polo amb la meva cosina
trucades i trucades i cafès i cafès amb un amic dels bons
Descobrint la música francesa al casament d'uns amics de fa més de 10 anys
Sortir de festa amb la meva cosineta e
Llegint i escoltant musica dins el tren
una passejada prop dels pitus porum florits a pedralbes
una ladies night m la meva millor amiga i uns italians al sol i la lluna
un pic nic a la platja amb gent diferent, diferent.
una passejada per vallparadís ;)
Un pub amb llavis negres i trencant paradigmes.
Concerts sota la pluja
TArdes de barça i barça i barça...
Anar a buscar bolets amb mon germà i la novia!
I veure volar al cel una manta ralla teledirigida,
i flotar sola entre peixos cirurjans,
i flotar acompanyada dins una cova
i flotar i flotar...
floatting bubbles 2010
dissabte, 8 de maig del 2010
Boom boom pow y la luciérnaga
Aquest matí simplement he decidit quedar-me a casa tranquilament dormint. I se'm ha posat rebé!!
A vegades el millor és descansar una miqueta en aquest món hiperactiu. Son molts els coneguts que m'expliquen com viuen, tan de pressa, tan amunt i avall, amb feines demandants, familia, parella, amics, i l'eterna busca d'estar millor. Quan trobi nòvio, quan em casi o quan els nens siguin més grans, quan tingui el pis pagat, o quan em jubili!
i per tots nosaltres avui us explico un conte, que no un "cuento". A J.Bucay.
Aquesta és la història d'un home a qui jo definiria com un buscador.
Un buscador és algú que busca; no necessàriament algú que troba!
Tampoc és necessàriament, algu que sap el que està buscant. És simplement algú per qui la seva vida és una recerca.
Un dia el buscador va sentir que havia d'anar a la ciutat de Kammir. Havia après a fes cas rigurós d'aquestes sensacions que venien d'un desconegut de si mateix. Així que ho va deixar tot i se'n va anar.
Després de dos dies de viatge per camins polsegosos va albirar, a la llunyania, Kammir. Una mica abans d'arribar al poble li va cridar molt l'atenció un turó a la dreta del sender. Estava entapissat d'un verd meravellós i tenia un munt d' arbres, ocells i flors encantadors. L'envoltava per tot arreu una mena de petita tanca de fusta llustrosa. Una porteta de bronze el convidava a entrar.
De cop i volta va notar que oblidava el poble i va sucumbir a la temptació de descansar un moment en aquell lloc..
El buscador va traspassar el portal i va començar a caminar lentament entre les pedres blanques que estaven distiruïdes, com a l'atzar, entre els arbres.
Va deixar que els seus ulls reposessin com papallones en cada detall d'aquell paradís multicolor.
Els seus ulls eren els d'un buscador i potser per això va descobrir aquella inscripció en una de les pedres:
Abdul Tareg, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies.
Es va estremir una mica quan es va adonar que aquella pedroa no era simplement una pedra, era una làpida.
Va sentir pena quan va pensar que un nen de tan poca edat estava enterrat en aquell lloc.
En mirar al seu voltant, l'home va veure que la pedra del costat també tenia una inscripció. S'hi va acostar per llegir-la. Deia:
Yamir Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes.
El buscador es va sentir terriblement commocionat. Aquell bell indret era un cementiri, i cada pedra era una tomba.
Va començar a llegir, una per una, les làpides. Totes tenien inscripcions similars: un nom i el temps de vida exacte del mort. El que va connectar-lo amb l'espant va ser comprovar que el que més temps havia viscut amb prou feines passava dels 11 anys...
Aclaparat per un dolor terrible, es va asseure i es va posar a plorar.
El cuidador del cementiri passava per allà i s'hi va acostar.
Se'l va mirar com plorava durant una estona en silenci, i després li va preguntar si plorava per algun familiar.
No, per cap familiar - va dir el buscador-. ¿què passa en aquest poble?, ¿què hi ha de tan terrible en aquesta ciutat? ¿per què hi ha tants nens morts enterrats en aquest indret? ¿ quina és la maledicció horrible que pesa sobre aquesta gent que els ha obligat a construir un cementiri de gent?
Ja es pot asserenar.No hi ha cap maledicció. El que passa és que aquí tenim un antic costum, li ho explicaré: quan u jove compleix 15 anys, els seus pares li regalen una llibreta com aquesta que tinc aquí, perque se la penji al coll. Entre nosaltres és tradició que, a partir d'aquell moment, cada vegada que algú gaudeix intensament d'alguna cosa, obri la llibreta i anoti:
A l'esquerra què és el que es va gaudir. A la dreta quanta estona va durar el gaudi.
Va conèixer la seva promesa i se'n va enamorar. ¿quan de temps va durar aquella passió enorme i el plaer de conèixer-la? ¿una setmana? ¿dues? ¿tres setmanes i mitja? ...
I després, l'emoció del primer peto, el plaer meravellós del primer petó... ¿quan va durar? ¿el minut i mig de passió¿¿dos dies? ¿una setmana?¿i l'embaràs i el naixement del primer fill? ¿i el casament dels amics? ¿i el viatge més desitjat? ¿i la trobada ma ble germà que torna d'un país lluny`?
Quan de temps va durar el gaudi d'aquestes situacions? ¿hores? dies¿?
D'aquesta manera anem anotant a la llibreta cada moment que gaudim,... cada moment.
diumenge, 25 d’abril del 2010
coincidencies
Llegia fa poc que hi ha persones que pensen que la seva vida és conduida per un destí superior, i d'alguna manera això és com posar en mans d'aquest destí superior la nostra vida. Si tenim sort i és benèvol ens oferirà una vida plena de satisfaccions, si per el contrari és capritxós i juganer ens anirà donant voltes com a un mitjó dins d'una rentadora.
El que és ben cert és que dins d'aquesta rentadora vital hi ha una part (més gran o més petita) en la que escollim, elgim, triem. I aquestes decisions guien les nostres vides. No és casual que Rafael Nadal sigui un dels millors tenistes de tots els temps o que el Barça guanyi sense parar... és fruit d'una tria diaria per entrenar, lluitar, concentrar-se, renunciar a moltes altres coses... i de ben segur que també hi ha una dosi de sort en el camí.
Per tant, dins d'aquesta equació de la vida un es pot preguntar... he près les decisions correctes? he lluitat per coses que valien la pena? i també... com ha estat la sort que m'ha acompanyat? el fat, el destí? m'ha ajudat?
Sigui com sigui, avui convido al món a mirar més cap endavant que cap enrera, des del moment present. I a ocupar-nos de les nostres decisions, del que sí que podem triar fer, del que escollim fer cada dia.
Sigui, doncs, com sigui, avui ens convido a triar mar o muntanya. Després el destí o les coincidències ja ens diràn si farà sol o núvol, pero al menys sabrem que amb pluja o sense, estarem fent un martini a la terrassa del Far de Sant Sebastià.
Bon diumenge Catalunya!!
http://www.tamariu.eu/webcam.php
El que és ben cert és que dins d'aquesta rentadora vital hi ha una part (més gran o més petita) en la que escollim, elgim, triem. I aquestes decisions guien les nostres vides. No és casual que Rafael Nadal sigui un dels millors tenistes de tots els temps o que el Barça guanyi sense parar... és fruit d'una tria diaria per entrenar, lluitar, concentrar-se, renunciar a moltes altres coses... i de ben segur que també hi ha una dosi de sort en el camí.
Per tant, dins d'aquesta equació de la vida un es pot preguntar... he près les decisions correctes? he lluitat per coses que valien la pena? i també... com ha estat la sort que m'ha acompanyat? el fat, el destí? m'ha ajudat?
Sigui com sigui, avui convido al món a mirar més cap endavant que cap enrera, des del moment present. I a ocupar-nos de les nostres decisions, del que sí que podem triar fer, del que escollim fer cada dia.
Sigui, doncs, com sigui, avui ens convido a triar mar o muntanya. Després el destí o les coincidències ja ens diràn si farà sol o núvol, pero al menys sabrem que amb pluja o sense, estarem fent un martini a la terrassa del Far de Sant Sebastià.
Bon diumenge Catalunya!!
http://www.tamariu.eu/webcam.php
divendres, 16 d’abril del 2010
dimarts, 13 d’abril del 2010
Perdona si te llamo amor
Ne-yo, forever...
Un llibre romàntic, impossible, trepidant.
Potser romàntic per lo impossible.
Potser 20 anys de diferència no son significatius?
La bogeria i la serenitat, l'ordre i el caos, el seny i la rauxa..l'amor sorgint del més improbable.
Vull pensar que tots tenim un petit racó de probabilitats impossibles dins la nostra vida, un accident a la cantonada, una trobada casual, un petó robat a la barra d'una disco, un martini veient la posta de sol..
La màgia de la incertesa vé quan el moment és significatiu i rellevant per més d'una ànima.
Potser, irremediablament, som petites papallones que volen portades pels vents, cridades pels colors de les flors, flotant lliures pel cel, empeses cap a un destí incert, i deixant espurnes de pol.len a cada pètal que toquen. mmm escampant vida :)
White gonepteryx.
Un llibre romàntic, impossible, trepidant.
Potser romàntic per lo impossible.
Potser 20 anys de diferència no son significatius?
La bogeria i la serenitat, l'ordre i el caos, el seny i la rauxa..l'amor sorgint del més improbable.
Vull pensar que tots tenim un petit racó de probabilitats impossibles dins la nostra vida, un accident a la cantonada, una trobada casual, un petó robat a la barra d'una disco, un martini veient la posta de sol..
La màgia de la incertesa vé quan el moment és significatiu i rellevant per més d'una ànima.
Potser, irremediablament, som petites papallones que volen portades pels vents, cridades pels colors de les flors, flotant lliures pel cel, empeses cap a un destí incert, i deixant espurnes de pol.len a cada pètal que toquen. mmm escampant vida :)
White gonepteryx.
dilluns, 5 d’abril del 2010
Post-Vacances
Caribbean blue d'Enya per aquest post. (veure link)
Qui té més sort ¿? on es troba la felicitat ¿?
Hi ha qui treballa cada dia en una feina que l'apassiona, veient postes de sol i albes, milers de peixos que floten en el seu món submarí, fa feliç a molta gent i treballa constantment, aprecia els seus colegues. Però és lluny de casa i de qui més estima. Viu i juga, juga i viu.
Hi ha qui ha estat a la guerra d'Irack, l'han mossegat 3 escorpins mentre dormia al desert, ha rebut impactes de bala i s'ha trencat ossos a tot el cos. Té un ánima neta i sent la pèrdua de la seva dona, rera els vels i dels seus dos fills, mentre explora el món sota l'aigua, fuma shisha i somriu com un nen.
Hi ha qui viu enganxat al mòbil, flotant entre persones i algues, entre nits i dies, somrient amb marques del passat, i despertant coses que fan riure. Busca i mostra orgullós les seves petites troballes submarines, i se sent feliç amb les bromes més simples.
Hi ha qui també treballa cada dia en feina que l'apassiona, veient passar dies i estacions, veient reflexions i projectes, intenta fer feliç als qui treballen amb ella i treballa constantment però estima els seus colegues. I ha perdut a qui més estimava potser per intentar arribar a tot.
Somnis d'una setmana, cors units i cors trencats, esperances, somnis, desitjos en 100 m3. Tots semblants i tots diferents.
Qui té més sort ¿? on es troba la felicitat ¿?
Hi ha qui treballa cada dia en una feina que l'apassiona, veient postes de sol i albes, milers de peixos que floten en el seu món submarí, fa feliç a molta gent i treballa constantment, aprecia els seus colegues. Però és lluny de casa i de qui més estima. Viu i juga, juga i viu.
Hi ha qui ha estat a la guerra d'Irack, l'han mossegat 3 escorpins mentre dormia al desert, ha rebut impactes de bala i s'ha trencat ossos a tot el cos. Té un ánima neta i sent la pèrdua de la seva dona, rera els vels i dels seus dos fills, mentre explora el món sota l'aigua, fuma shisha i somriu com un nen.
Hi ha qui viu enganxat al mòbil, flotant entre persones i algues, entre nits i dies, somrient amb marques del passat, i despertant coses que fan riure. Busca i mostra orgullós les seves petites troballes submarines, i se sent feliç amb les bromes més simples.
Hi ha qui també treballa cada dia en feina que l'apassiona, veient passar dies i estacions, veient reflexions i projectes, intenta fer feliç als qui treballen amb ella i treballa constantment però estima els seus colegues. I ha perdut a qui més estimava potser per intentar arribar a tot.
Somnis d'una setmana, cors units i cors trencats, esperances, somnis, desitjos en 100 m3. Tots semblants i tots diferents.
dissabte, 27 de març del 2010
Music Bookmark
Un antic company Valencià em deia que el cotxe era la banda sonora de la seva vida... cada dia anava i tornava de la feina conduint a través dels camps de Lleida, amb el motor a 150, el cor a 90 i els decibels a 100,... "sin música no es lo mismo"...
Què passa en realitat, ..¿la música es barreja amb les nostres ones mentals? ...
Hi ha cançons que ténen un moment i moments impossibles sense una cançó.
Cançons que son com petites marques en el nostre llibre, que ens fan trobar depressa una pàgina, un episodi, una persona, un record...
I avui comparteixo 1 "bookmark", un dels mil.lers;
Ne-yo. Bc of you, Mad, So sick...
Aquest és un moment tornant del nord. Quan el sol es pon pel retrovisor deixa un aura de cels roses i violetes, el vent és càlid i intens, les imatges passen ràpides i borroses tenyides d'espurnes de llum, i només es queda quiet el silenci. Puc recordar els batecs dels cors, la veu d'improvist seguint el pols de la melodia, ... sense més, l'emoció que es desborda.
No sé com funciona, però amb la música el temps i l'espai son ...mutables, flexibles.
També diuen que si ho comparteixes ja estàs ready per deixar-ho anar, i així em sento jo. Bon viatge, endavant i enrera és clar!
SFB
Gracies per l'spoty :)
Què passa en realitat, ..¿la música es barreja amb les nostres ones mentals? ...
Hi ha cançons que ténen un moment i moments impossibles sense una cançó.
Cançons que son com petites marques en el nostre llibre, que ens fan trobar depressa una pàgina, un episodi, una persona, un record...
I avui comparteixo 1 "bookmark", un dels mil.lers;
Ne-yo. Bc of you, Mad, So sick...
Aquest és un moment tornant del nord. Quan el sol es pon pel retrovisor deixa un aura de cels roses i violetes, el vent és càlid i intens, les imatges passen ràpides i borroses tenyides d'espurnes de llum, i només es queda quiet el silenci. Puc recordar els batecs dels cors, la veu d'improvist seguint el pols de la melodia, ... sense més, l'emoció que es desborda.
No sé com funciona, però amb la música el temps i l'espai son ...mutables, flexibles.
També diuen que si ho comparteixes ja estàs ready per deixar-ho anar, i així em sento jo. Bon viatge, endavant i enrera és clar!
SFB
Gracies per l'spoty :)
Red Sea
Algunes hores per marxar i estar navegant pel Mar Roig.
Potser algú inquiet es preguntarà per què es diu mar Roig, si les seves aigues son cristal.lines i turqueses? Es diu que va ser perque una de les algues que poblaven les superficies marines era ben vermella i a l'antiguitat es va extendre i extendre fins donar una aparença tintada a l'aigua. Tintada i m'imagino que un pèl sinistra.
Més tard l'ecosistema es va regular de nou, i la llum va tornar a filtrar-se cap els fons marins sense impediments.
De totes maneres el nom ha perviscut el pas del temps i els canvis.
Probablement els egipcis de l'època van creure que era un càstig diví, una de les 7 plagues... un xoc prou important per ser recordat fins avui.
Un mar roig ben blau...
I així, de la mateixa manera, nosaltres també som "advocats" tot i que ens sentim més aviat mestres, o som "terrassencs", tot i que fa anys que vivim a Irlanda, potser som "casats" tot i actuem més com solters, o potser som "pares" i en el fons, secretament, sabem que som encara com nens.
Ens agrada posar etiquetes, noms, que ens identifiquen i ens serveixen de referència, i no sempre sabem fer-los evolucionar amb nosaltres.
Per tant proposo fermament que el Mar Roig es digui Mar Turquesa.
(em sona definitivament millor i s'ajusta més a la realitat!)
SFB
Potser algú inquiet es preguntarà per què es diu mar Roig, si les seves aigues son cristal.lines i turqueses? Es diu que va ser perque una de les algues que poblaven les superficies marines era ben vermella i a l'antiguitat es va extendre i extendre fins donar una aparença tintada a l'aigua. Tintada i m'imagino que un pèl sinistra.
Més tard l'ecosistema es va regular de nou, i la llum va tornar a filtrar-se cap els fons marins sense impediments.
De totes maneres el nom ha perviscut el pas del temps i els canvis.
Probablement els egipcis de l'època van creure que era un càstig diví, una de les 7 plagues... un xoc prou important per ser recordat fins avui.
Un mar roig ben blau...
I així, de la mateixa manera, nosaltres també som "advocats" tot i que ens sentim més aviat mestres, o som "terrassencs", tot i que fa anys que vivim a Irlanda, potser som "casats" tot i actuem més com solters, o potser som "pares" i en el fons, secretament, sabem que som encara com nens.
Ens agrada posar etiquetes, noms, que ens identifiquen i ens serveixen de referència, i no sempre sabem fer-los evolucionar amb nosaltres.
Per tant proposo fermament que el Mar Roig es digui Mar Turquesa.
(em sona definitivament millor i s'ajusta més a la realitat!)
SFB
Up Here
Sovint encara em resulta sorprenent com les persones que ens envolten ens modifiquen, ens impulsen o ens frenenen, ens fan crèixer, ens omplen o buiden.
I per això vull que aquest blog parli de mil.lers de bombolles, de bombolletes d'aire que tot ascendint a la superfície juguen amb la corrent i la gravetat, topen, s'uneixen, es desvien, s'arremolinen i juguen fins que es fonen amb l'atmòsfera.
És un blog per les bombolles que he trobat durant asquests anys i les que queden per venir!
Comencem! :)
I per això vull que aquest blog parli de mil.lers de bombolles, de bombolletes d'aire que tot ascendint a la superfície juguen amb la corrent i la gravetat, topen, s'uneixen, es desvien, s'arremolinen i juguen fins que es fonen amb l'atmòsfera.
És un blog per les bombolles que he trobat durant asquests anys i les que queden per venir!
Comencem! :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)